Idioma
|
Percentatge d'ús
|
---|---|
Català
|
35.0
|
Anglès
|
35.0
|
Castellà
|
30.0
|
Com les metodologies d'aprenentatge que s'utilitzaran en aquest curs són les lliçons magistrals, l'estudi personal, l'aprenentatge basat en problemes i pràctiques, és indispensable que l'alumne organitzi el seu temps per aconseguir harmonitzar la dedicació a totes les assignatures. Les estones d'estudis haurien de ser estones d'estudis molt actius i lluny de aquelles distraccions que absorbeixen la ment i el temps de l'estudiant. Els professors responsables han pogut constatar amb el pas del temps que l'èxit procedeix d'una tossuda voluntat de treball i no d'una ment ràpida i lúcida, encara que això, sens dubte, contribueix. D'altra banda, com es pot apreciar, la tècnica principal amb la que es van a desenvolupar els continguts són les classes magistrals. Magistral: és el relatiu a l'exercici de mestre; però cura: no tot el que es diu des de la tarima és correcte i vàlid. L'alumne hauria desenvolupar un esperit sanament crític per treure els continguts superficials i no autèntics i quedar-se amb el que val. No obstant això, en els punts i recomanacions en què el professor vol esperonar a l'alumne, l'estudiant hauria de assumir com tasques que faran d'ell un professional competent. De l'actitud reflexiva anterior és inevitable que apareguin punts que es considerin que no són correctes; ja poden ser actituds del professorat, formes de donar la matèria, avaluar, etc. Arribat a aquest punt el més fàcil seria en caure en una crítica entre els estudiants que produeix una pèrdua d'il·lusió per la matèria i pels continguts. No obstant això els aquí signants estan oberts a totes les aportacions amb afany de millorar la qualitat de la docència. Mitjançant està complicitat alumne-professor s'aconseguirà una docència de qualitat. Finalment, però com a principal punt que ha de desenvolupar l'alumne, està l'afany de superació. Seran moltes les dificultats que aniran apareixent en el transcurs del quadrimestre, però l'alumne ha entendre'ls com a reptes personals. Fins i tot tendir a les tasques que ningú vol quan es treballa en grup forjarà en ells una voluntat forta i una sana arrogància.
Assignatura que es cursa en el 1r quadrimestre del 3r curs de l'ensenyament. Pertany al mòdul "Formació específica", concretament a la matèria "Expressió gràfica".
Nom
|
Correu
|
Horari de consulta
|
Crèdits teòrics
|
Crèdits pràctics
|
|
---|---|---|---|---|---|
Ignacio del Moral Martinez
|
igdemo@eagrof.udl.cat
|
A concretar
|
8.4
|
||
Manel Ribes
|
manelo@eagrof.udl.cat
|
A concretar
|
0
|
1. Unitat didàctica 1: Preliminars.
1.1.Objectius
1.2.Geomàtica i topografia
1.2.1. Geomàtica
1.2.2. Geodesia
1.2.3. Fotogrametria
1.2.4. Teledetecció
1.2.5. Sistemes d'informació geogràfica (SIG o GIS)
1.2.6. Cartografia
1.2.7. Topografia
1.2.8. La topografia per a l'enginyer de l'edificació
1.3.Sistemes de referència
1.3.1. Coordenades cartesianes
1.3.2. Coordenades curvilínies
1.3.3. Projeccions cartogràfiques
1.3.4. Superfícies de referència
1.3.5. Sistemes de referència estàndard a Catalunya i Espanya
1.3.6. Marc de referència
1.4.Teoria d'errors
1.4.1. Tipus d'error
1.4.2. Valor més probable i error mig
1.4.3. Error de tancament
2. Unitat didàctica 2: Instrumentació.
2.1.Mesura de distàncies
2.2.Estació total
2.2.1. Parts de l'estació total
2.2.2. Estacionament
2.2.3. Mesures amb estació total
2.2.4. Norma Bessel
2.3. Nivell geomètric o equialtímetre
2.3.1. Errors aamb el nivel geomètric
2.3.2. Bones constums al medir amb nivell geomètric
2.3.3. Parts d'un nivell
2.3.4. Estacionament d'un nivell.
2.3.5. Mira
2.4. Nivell de gir
2.5. Cinta mètrica
2.6. GPS NAVSTAR
2.6.1. Posicionament problema antic
2.6.2. Problema modern
2.6.3. En topografia
2.6.4. Problema geomètric
2.6.5. Nomenclatura GPS
2.6.6. Segment usuari
2.6.7. Segment de control
2.6.8. Errors del sistema
2.6.9. Sistemes diferencials
2.7. Làser escàner terrestre (TLS Terrestrial Laser Scanner)
2.7.1. Principi de mesura de làser escàner
2.7.2. Classificacions de làsers escàners.
2.7.3. Algorisme de treball
2.7.4. Camps d'aplicació
2.7.5. Ventatges i inconvenients
2.8.Càmares fotogràfiques
2.8.1. Classificació (fotogramètrica)
2.8.2. Imatge digital
3. Unitat didàctica 3. Planimetria
3.1.Objectius de la unitat didàctica
3.2.Mostreig i generalització
3.3.Mètodes topogràfics planimètrics
3.4. Error de tancament
3.5.Problemes
3.6.Representació planimètrica
3.6.1. Colors
3.6.2. Elements puntuals
3.6.3. Elements lineals
3.6.4. Elements superficials
3.6.5. Tipografia
4. Unitat didàctica 4. Altimetria
4.1.Objectius
4.2.Altimetria
4.3.Cotes, altituds i desnivells
4.4.Mètodes de nivellació en camp
4.4.1. Nivellació geomètrica o per altures
4.4.2. Nivellació trigonomètrica o per pendents
4.4.3. Nivellació amb GPS
4.5.Representación del relleu
4.5.1. Corbes de nivell
4.5.2. Tipus de corbes de nivell
4.5.3. Representació de les formes característiques de les corbes de nivel
5. Unitat didàctica 5. Replantejaments
5.1.Objectius
5.2.Introducció
5.3.Instrumental
5.3.1. GPS-RTK
5.3.2. Estació total
5.3.3. Nivell geomètric
5.3.4. Materials per a marcar
5.4.Elements a marcar
5.4.1. Punts
5.4.2. Rectes
5.4.3. Corba circular
5.4.4. Clotoide
5.4.5. La rasant
6. Unitat didàctica 6. Rectificació
6.1.Rectificació d'imatges
A. Càlcul de funcions trigonomètriques inverses.
B. Escala.
C. Càlcul de superíicies.
D. Càlcul de volums.
E. Unitats topogràfiques
[1] Buill-Pozuelo,F.,Gili,J.A., Núñez-Andrés,A., Regot,J., y Talaya,J., “Aplicación del Láser escáner terrestre para levantamientos arquitectónicos, cartográficos e industriales,”Barcelona: 2003.
[2] Xiqués-Llitjós,J. y Xiqués-Triquell,J., Topografia i replantejaments, Barcelona: Edicions UPC, 1998.
[3] Fomento, “Norma 3.1 - I.C. Trazado, de la Instrucción de Carreteras,” Dic. 1999.
[4] de-Sanjosé-Blasco,J.J., Martínez-García,E., y López-González,M., Topografía para estudios de grado, Madrid: Bellisco, ediciones técnicas y científicas, 2004.
[5] Boehler,W., “Comparison of 3D scanning and other measurement techniques,” Recording, modeling and visualization of cultural heritage, London: Taylor &Francis Group, 2006, págs. 89-99.
[6] Sánchez-Ríos,A., Problemas de métodos topográficos, Madrid:Bellisco, ediciones técnicas y científicas, 2000.
[7] Ruiz-Morales,M., Nociones de Topografía y Fotogrametría Aérea, Granada: Universidad de Granada, 2003.
[8] Ruiz,A. y Kornus,W., “Experiencias y aplicaciones del lidar,” V setmana de geomàtica, págs. 1-7.
[9] Neubauer,W., “Laser Scanning and Archaeology,” GIM, págs.14-17.
[10] Maune,D.F., Digital Elevation Model Technologies and Applications: The DEMusers Manual, ASPRS, 2007.
[11] Martín-Morejón,L., Topografía y replanteos, Barcelona: 1987.
[12] Marana, B. y Colombo,L., “Camera Laser Scanner,” GIM, Ago.2007.
[13] López-Cuervo y Estévez,S., Topografia, Ediciones Mundi-Prensa,1996.
[14] Lerma-García,J.L., Fotogrametría moderna analítica y digital, UPV,2002.
[15] Lerma-García,J.L., Problemas de fotogrametría, Valencia: UPV, 1999.
[16] Lemmon,T.y Biddiscombe,P., “Adapting 3D laser Scanning for the Surveyor,” GIM, Sep. 2006,págs. 13-15.
[17] Lemmens,M., “Terrestrial Laser Scanners,” GIM, Ago. 2007.
[18] Leica_Geosystems, “Introducción al sistema GPS (Sistema de posicionamientoglobal),” 1999.
[19] Hofmann-Wellenhof,B., Collins,J., y Lichtenegger,H., GPS Theoryand Practice, New York: SpringerWienNewYork, 2000.
[20] Herráez-Boquera,J., Navarro-Esteve,P., y Denia-Ríos,J.L., “Aplicaciones del equipo de láser en la generación de cartografía para proyecto de restauración en el instituto de Patrimonio de la Universidad Politécnicade Valencia.”
[21] Dominguez-Garcia-Tejero,F., Topografia general y aplicada,Ediciones Mundi-Prensa, 1998.
[22] de-Corral,I., Topografía de obras, Barcelona: Edicions UPC, 1996.
[23] Chueca-Pazos,M., Baselga-Moreno,S., y Anquela-Julian,A.B., Microgeodesia y redes locales: complementos docentes, Valencia: SPUPV, 2003.
[24]Chueca-Pazos,M., Berné-Valero,J.L., y Herráez-Boquera,J., Teoría de errores e instrumentación, Valencia: 1996.
[25]Chueca-Pazos,M., Berné-Valero,J.L., y Herráez-Boquera,J., Métodos topográficos, Valencia: 1996.
[26]Callejo,M.L. y Llopis,C., Planos y mapas: Actividades interdisciplinares para representar el espacio, Narcea s.a. Ediciones,1992.
[27] Close Range Photogrammetry and Machine Vision,Caithness, UK: Whittles, 2001.